I’m yours
Quant de temps sense escriure pel blog, oi? Teniu raó. I començaré a escriure mentre sona la meva cançó. Sí, ja fa més d’un any que us dono la tabarra amb el Jason, però què voleu que us digui, des de que el vaig descobrir que forma part de la meva banda sonora. Senzillament, genial.
Des de l’últim cop que vaig escriure han canviat moltes coses però crec que explicar-les totes seria massa extens i tampoc voldria avorrir-vos. Així que ara, quan ja estic apunt de posar-me al llit, vull agrair al Jaume i la Maria els meus últims tres dies. Gràcies per ser-hi. Gràcies a vosaltres les armilles fluorescents, les sirenes i els tubs incandescents blancs d’hospital s’han convertit en fantàstiques orades al forn, sessions de cine inolvidables i una fondue amb flama d’alçada. GRÀCIES. Miss you. Bona nit. I’m yours, va per vosaltres.
M’has fet plorar. No et diré més.
Us estimo i punt!