“Guayominí”, 12 points
Després de moltes setmanes sense escriure (massa), inmers en els arxius d’Eurovisión (molts), ha arribat el moment de no deixar passar per alt la petició del Chus (gran). Us parlaré del Festicaspós (enorme). Tinc moltes dades per compartir, i tot i que crec que seria massa heavy deixar-les anar totes de cop, us en donaré algunes. De pas, aprofito i “visualiscolteu” el meu top 10 per l’edició d’aquest Festival d’Eurovisió.
És curiós que sempre s’atribueixi a Eurovisión un cert complot de veïnismes. I més curiós és veure el cas d’Spain. Com diria el Pete: “Spain is different”. I és veritat. Almenys, així ho demostra la tradició eurovisiva del nostre país. Per exemple, sabíeu que el país que més vots ha rebut des de Madrid és Alemanya?
Sabíeu que Andrew Lloyd Webber, creador de “Jesucristo Superstar” o “Evita”, és el compositor del “temazo” del Regne Unit d’aquest any? La seva intèrpret, Jade Ewen, ha sortit d’una mena d’”Operación Triunfo” a lo bèstia: “Your country needs you”. Aquest talent show comptava amb cantants reconeguts dins del panorama musical anglès com a concursant i el mateix Lloyd Webber va ser l’encarregat d’escollir a la Jade per anar a Moscú. Si per mi fós, els “12 points” anaven cap a al “Guayominí”.
És veritat que, a priori, Eurovisión sembla un festival decaient i cada cop més freak, caspós, obsolet… Però és la percepció que es té aquí. A la resta d’Europa, el festival serveix per treure als millors intèrprets que ho esperen com la gran oportunitat per catapultar-se a la fama. Per Eurovisió han passat Umberto Tozzi, ABBA, Céline Dion, Olivia Newton-John, Baccara, Ricchi e Poveri, Domenico Modugno, Julio Iglesias, T,A.T.U., Sergio Dalma o Raphael. Enguany, Noa serà l’encarregada de representar a Israel i Ronan Keating, cantant irlandès i exvocalista de Boyzone, és el compositor del tema danès. Una cançó amb tots els ingredients per triunfar a la ràdio fórmula.
Al llarg de la història eurovisiva són molts els nens que han representat al seu país. Els més petits, Jean-Jacques que va anar per Mónaco l’any 1968 o l’israelià Gil, l’any 1988. La guanyadora més jove del certamen va ser Sandra Kim el 1986 que cantant “J’aime la vie” va defensar a Bèlgica i va obtenir la seva primera i única victòria fins al moment. Aquest any, el representant noruec, compositor, músic i intèrpret del seu tema, surt com a màxim candidat per fer-se amb el triomf a Rússia. Alexander Rybak té 22 anys i és el noi més jove d’aquest any.
La més jove és l’islandesa Yohanna, amb 18 anys. Ja us l’havia presentant amb anterioritat i m’encanta.
Ucraïna és el país que més ràpid ha aconseguit la victòria al Festival, va començar a participar el 2003 i el 2004, ja guanyava Eurovisió amb Ruslana. Aquesta intèrpret, tenia tanta força, que durant els assajos va arribar a carregar-se el terra de vidre de l’escenari. Aquest any, Svetlana també és una de les favorites per emportar-se el guardó cap al seu país. Segur que no deixarà indiferent perquè és un país que cuida molt les posades en escena i ja està preparant una “màquina infernal” per deixar-nos enlluernats… A més, ha modificat la lletra fent referència a que es la noia anticrisi i que ha arribat per poder-nos ajudar.
I per acabar amb el meu TOP 10, us adjunto tres cantants molt coneguts a Europa (menys a casa nostra) i que representaran a França, Grècia i Turquia, respectivament.
La cançó de Patricia Kaas és preciosa. És una cançó d’amor amb majúscules. La lletra parla de tot el que es faria i deixaria de fer per amor. Fantàstica.
Sakis Rouvas, imatge de Vodafone, Pepsi, presentador del Factor-X grec, ex-gimnasta professional… està molt vinculat amb Eurovisió. Ja va representar el seu país el 2004, quedant tercer. A més, va presentar-lo quan el Festival es va celebrar a Atenes el 2006. Aquest any va disposat a guanyar i fer-se amb el primer premi.
La turca Hadise, també és molt coneguda a Europa i és una de les grans favorites per guanyar, juntament amb el noruec i Soraya. S’haurà d’esperar al 16 de maig per veure què passa…
A dia d’avui, és el meu top 10. No crec que varïi gaire perquè he hagut de conviure unes quantes setmanes amb aquests personatgets. Properament alguna aventura i desventura en forma de fotografia eurovisiva apareixerà pel blog.
